reflexió i arquitectura

Cicle de tertúlies ‘Entre l’avui i l’ara: arquitectes en trànsit’

Data 31/03/2015 cavaanet

cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, notícies cavaa, reflexió i arquitectura

—

El proper dia 9 encetarem el cicle de tertúlies ‘Entre l’avui i l’ara: arquitectes en trànsit’; participant a la primera taula. Parlarem de les cases de Santa Coloma i d’obra nova al centre Teresa Pàmies del carrer Urgell de Barcelona.

Serà la primera de cinc tertúlies, obertes al públic i de cinc equips cadascuna, que giraran al voltat de l’obra realitzada per joves estudis d’arquitectura locals els últims anys i es celebraran cada dijous durant quinzenes consecutives. La nostra tertúlia la compartirem amb la Núria Salvadó, en Josep Ferrando, en Josep Camps i l’Olga Felip, el David Sebastian i en Gerard Puig, i la moderadora Ariadna Perich

El dia 9 d’abril a les 19 h al carrer comte d’Urgell 148. Us hi esperem !!!

— llegir més

Barba Corsini a Badalona

Data 26/02/2013 cavaanet

historia i arquitectura, instagram, passejades arquitectòniques, reflexió i arquitectura

—

Hi ha obres que malgrat la seva gran qualitat, en molts casos queden relegades a les últimes pàgines de les grans monografies d’arquitectes. És el cas d’aquest conjunt de blocs d’habitatges que F.J. Barba Corsini en col·laboració amb M. Brender i J. A. Padrós va construir entre els anys 1966 i 1973 a tocar del nucli antic de Badalona.

Els arquitectes resolen el conjunt a través de la disposició de 9 volums amb una orientació pura nord-sud. Aquestes peces, destinades bàsicament a habitatge, es configuren mitjançant dos tipus d’agrupacions. En el front nord, blocs amb alçades superiors s’ordenen en 3 volums. En la resta de l’illa, 6 blocs amb alçades inferiors, completen un entramat de carrerons, places i espais d’accés.

Entre totes les aportacions fetes per aquesta obra, volem remarcar la gran riquesa de la configuració d’aquests espais lliures, que creen un recorreguts complexos i plens de detalls, característiques que es veuen emfatitzades per la gran destresa en la utilització dels materials. En són exemple el treball amb el formigó aconseguint diverses textures i acabats, la interessant utilització de la rajola esmaltada, l’abundant vegetació i uns característics pilars en forma de V. Tot aquest treball és podria descriure com una suggerent mescla de modernitat i rusticitat que a vegades confon i ens fa pensar en arquitectures d’altres països més exòtics.

— llegir més

4×18

Data 8/11/2012 cavaanet

cases de cos a sabadell, cases entre mitgeres, Habitatge, reflexió i arquitectura

—

Les cases de Cos, són cases entre mitgeres d’uns 4 metres d’amplada i una llargada variable. Entre els anys 2006 i 2010 vam treballar en la reforma de 3 cases de 4×18 i una de 4×15 metres. La proporció estreta de la seves plantes va provocar que una sèrie de problemes se’ns repetissin a cada un dels projectes, sempre relacionats amb la privacitat, la ventilació i la il·luminació de les diferents estances de la casa.

El carrer i la casa. A aquests habitatges sempre hi ha una estança que es relaciona amb el carrer. El primer espai que trobarem a l’entrar a la casa planteja el primer dubte, quin ús cal que tingui aquest espai ? com ens hem de vincular amb el carrer?

Si heu viscut en ciutats petites o pobles, sabreu que abans, a l’estiu, els nostres avis treien les cadires al carrer i xerraven amb els veïns quan queia la nit, després de sopar. Actualment, la privacitat es troba summament exagerada i aquestes situacions ens semblen inversemblants. Per tant, pensar que una habitació enganxada al carrer pot relacionar-se d’una manera franca amb les voreres dels carrers, és igualment inversemblant. Vam pensar doncs, que teníem dues opcions; plantejar que el primer espai fos un magatzem que resguardés la pudor dels seus habitants,… o bé, donar a aquest espai un ús on la privacitat no fos un punt determinant.

I si entrem a la casa per la cuina? … En la major part d’aquestes cases, relacionar el rebedor amb la cuina, ens ha permès donar molta vida al inici del recorregut per la vivenda. Una cuina oberta a l’entrada, ens escurça els recorreguts fins el centre de la casa, fins a l’escala, i ens habita la vinculació amb el carrer. En certa manera obrim les finestres, traiem les cadires al carrer i xerrem amb els veïns.

Els patis interiors. La segona virtut “d’ubicar la cuina al carrer” és que hem eliminat les cuines que antigament es situaven als patis interiors d’illa; en un espai interessant que feia de transició entre el pati i la casa, però que limitava la il·luminació i ventilació de les sales. Així doncs, en aquest cas, apostem per guanyar salubritat i una relació franca amb grans finestrals de la sala i el jardí, però perdem certa riquesa espaial i tradició, o perdem idees per singularitzar la sala, aprofitant elements existents.

Una relació vertical. El centre de la casa, ha estat sempre el tercer punt clau a resoldre en aquestes antigues cases. El punt on es troben les escales i on sempre hem apostat per obrir la casa cap a la coberta, per mitjà de patis o lluernes que impregnessin de llum tots els graons, o a espais vinculats a les escales.Sales de jocs, zones d’estudi, sales d’estar que malgrat no tenen una relació directe amb l’exterior, gaudeixen d’una llum natural excel·lent i d’una gran calidesa i confort. Aquestes cases estretes, es basen doncs en un pou de llum central, on algunes escales fosques amb certa nobles amagada, reben de bon grat que foradem la coberta.

Nota: El projecte de la casa Argemí va ser realitzat conjuntament amb Javi Ortega (www.72dpi.net) i el projecte de la casa Ruiz amb Germinal Maymó, i Marc Estrugo (www.aaaid.net)

— llegir més

Louisiana Museum

Data 1/08/2012 cavaanet

reflexió i arquitectura, viatges

—

Fa tres mesos, vaig tenir la oportunitat de visitar un dels museus que més m’ha captivat. El museu de Louisiana es troba al nord de la ciutat de Copenhague, seguint la carretera de la costa on per casualitat ens vam trobar una altra joia arquitectònica; una gasolinera d’Arne Jacobsen. L’edifici s’ubica davant del mar, abraçant entre les seves dues ales un prat obert al mar i al paisatge on s’hi exposen diferents escultures. El museu està format per quatre zones diferenciades, construïdes per un mateix equip d’arquitectes que amb el pas dels anys van incorporar llenguatges heterogenis en les successives addicions a l’edifici. Ho van fer, però, d’una manera tranquil·la i continua, sense que aquests creixements es contradiguessin entre ells.

Una antiga casa colonial per on s’accedeix actualment al museu, dóna pas a les ales sud i nord de l’edifici, dissenyades els anys 1958 i 1982 per Jorgen Bo i Wilhelm Wohlert. Dues parts de l’edifici que es van unir l’any 1992 quan es va construir l’ala est, un sala d’exposicions totalment soterrada que permet realitzar un recorregut circular a través de totes les sales del museu, i manté intacte el prat d’escultures abocat al mar. Sorprèn, que un mateix equip d’arquitectes, hagi desenvolupat i annexionat, projectes amb llenguatges tant dispars, però la elegància amb que han dissenyat cada racó i la manera com han unit les parts amb diferents llenguatges, el converteixen en una gran obra.

En definitiva; art, arquitectura i paisatge; perfecta combinació per un dia plujós.

— llegir més

7 diferències

Data 28/05/2012 cavaanet

historia i arquitectura, reflexió i arquitectura

—

Projectem a partir dels llibres que hem estudiat, de les ciutats que hem viscut o de les arquitectures que hem vist. Proposem racons o detalls als nostres projectes que a vegades ja han estat executats per altres arquitectes. Podem dir sense embuts, que a les nostres cases de Santa Coloma, utilitzem la gelosia ceràmica, tal i com va fer en Bonet Castellana als anys 50, o multitud d’edificis d’arquitectura popular, i més recentment alguns projectes d’habitatges com els dels andalusos “La panaderia” a Alcalà de Guadaira.

Per nosaltres projectar, implica recollir un munt d’idees, interpretar-les… i adaptar-les als problemes que se’ns plantegen als nostres edificis.

Per això, ens agrada veure i buscar punts en comú entre diferents propostes d’arquitectes que no són coetanis. Busquem els llaços que uneixen els edificis, com una afició, ja que creiem que la arquitectura ha de saber enriquir-se de tot allò que ja està fet. Cerquem doncs, les coincidències, volgudes o no, que en diferents àmbits han resolt problemes amb la mateixa solució.

De tant en tant al blog, i a mesura que les descobrim, publicarem semblances raonables entre projectes, executats o no, tal i com explicarem amb els nostres propis edificis.

La primera mostra; el Banc Melli de Teheran de Jørn Utzon, construït l’any 1960, i el Palau de Congressos de la Expo-2008 de Saragossa, projectat pels arquitectes Nieto y Sobejano. Des del nostre punt de vista, dos projectes excel·lents, fets a partir d’una secció que es concep a partir de la reiteració estructural d’una seqüència de lluernes. Dos projectes, amb una secció que els uneix. Projectes que s’assemblen, s’ajuden i que són singulars.

Diuen que ja no es pot fer arquitectura singular, que tot ja està fet, … però; i és que reutilitzar idees d’altres projectes i acomodar-les a nous edificis no és prou singular?

— llegir més

Cap Sa Sal

Data 20/05/2012 cavaanet

Habitatge, historia i arquitectura, reflexió i arquitectura, Uncategorized

—

Hi ha encàrrecs que et fan descobrir llocs o arquitectures sorprenents, aquest sens dubte n’és un d’ells. L’edifici Hotel Cap sa Sal, inicialment propietat del Dr. Andreu, situat al municipi de Begur, va ser un dels establiments més emblemàtics de la Costa Brava. L’arquitecte Josep Maria Bosch i Aymerich projectà i construí un edifici insígnia per l’explosió de la indústria del turisme dels anys 60.

Les seves grans dimensions el convertiren en un dels hotels més complerts del Mediterrani. Les 230 habitacions, els 6 restaurants, els 4 bars, les piscines, la discoteca, la sala de festes, l’embarcador i els més de 400 treballadors, van fer que l’hotel funcionés com un petit poble.

Entre els anys 1963 i 1979, aquest servia per albergar alta burgesia europea que començava massivament a venir a la costa catalana. Durant els seus 16 anys de vida, l’establiment va acollir a diverses personalitats de fama internacional. La seva imatge i el seu renom li van permetre ser escenari de rodatge de pel·lícules de l’època. Tot i així en els mesos d’hivern l’Hotel estava majoritàriament desocupat, i al 1971 l’Hotel va ser venut a un conjunt d’empresaris que van intentar recuperar el prestigi inicialment adquirit.

L’any 1979 l’Hotel va haver de tancar i aquest va patir un constant procés de degradació, tant a nivell constructiu com a nivell d’ús. Abans però es va intentar sense èxit que se li adjudiqués la ubicació del Casino de la Costa Brava, que més tard s’adjudicà a Peralada i a Lloret. Aquest fet hagués suposat la conservació de l’estructura hotelera. Al no ser així l’edifici es va anar transformant en un edifici d’apartaments que s’anà ocupant progressivament. Malgrat això també es podria dir que aquest, és un edifici amb un alt cost de manteniment. La seva ubicació fa que estigui exposat a una forta erosió climatològica, a una humitat relativa elevada i a forts vents canviants. Les seves grans dimensions i el fet que només un 50% de la seva superfície funcioni com apartaments dificulta la bona conservació de l’edifici.

A l’any 1999 es va realitzar una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, per tal de reconvertir l’ús hoteler a ús residencial. L’objectiu del Planejament era determinar el nivell d’habitabilitat objectiva dels apartaments de l’edifici. També s’inicià un pla per realitzar diferents tasques de conservació d’espais malmesos. Tot i així però, actualment hi ha molts espais que abans formaven part dels elements de servei i d’espais comuns de l’hotel que estan en desús, i molts espais qualificats d’habitatges que mai han arribat a complir la seva funció. Aquest fet fa que s’hagin anat deteriorant progressivament en el temps.

És aquí on nosaltres, conjuntament amb la arquitecta Elisabet Cases hem començat a elaborar una reordenació d’usos que es transformarà en una nova Modificació de Pla, amb l’objectiu d’adaptar-se d’una manera més acurada a les característiques de l’edifici i a l’ús quotidià que se’n fa en l’actualitat.

— llegir més

CAVAA