La base del present projecte és una casa construïda a mitjans del segle XIX al casc antic de Vilanova i la Geltrú. Un edifici que per la seva definició constructiva va ser executat per fases, com ens mostren els sistemes estructurals emprats en els diferents forjats, i com evidencien documents municipals on es detalla la construcció d’una remunta d’una planta cap a l’any 1931.
Malgrat que la transformació de l’habitatge és global, la proposta basa la seva intervenció en la modificació de dos grans espais: l’estar en planta baixa i l’estudi a sotacoberta.
A planta baixa, eliminant el forjat d’entresol per obtenir una planta lliure de 4 metres d’alçada singularitzada per una volta ceràmica que cobreix la llum de mitgera a mitgera.
Al sotacoberta, eliminant el fals sostre per mostrar la cruesa del sostre de coberta compost per bigues, llates de fusta i maons de tova en els entrebigats (així com els murs de tàpia i obra vista de les seves mitgeres).
Dos àmbits singulars que el projecte ha buscat comunicar visual i físicament, tot generant una escletxa de llum que travessa els dos forjats centrals de la casa. Un tall de llum, interromput per diferents bigues de fusta, però que vincula les distintes etapes constructives de la casa.
Des de la materialitat l’objectiu de l’actuació és mostrar els elements i la història de la casa, perquè siguin les preexistències les que multipliquin el valor dels espais habitables. Així, els nous objectes que apareixen a la reforma marcaran distàncies amb la tectònica existent, tot evidenciant el procés d’acumulació d’etapes i de vides viscudes.
A la planta baixa, afegint una caixa baixa de serveis de fusta i una escala metàl·lica translúcida.
Al sotacoberta, afegint una caixa blanca sense sostre que mostra el coronament cru de la casa.
La intervenció, la arquitectura, com un procés obert que es vertebra amb les pre-existències construïdes, però que no es tanca a noves intervencions en el futur.
