Barba Corsini a Badalona

historia i arquitectura, instagram, passejades arquitectòniques, reflexió i arquitectura


Compartir

Hi ha obres que malgrat la seva gran qualitat, en molts casos queden relegades a les últimes pàgines de les grans monografies d’arquitectes. És el cas d’aquest conjunt de blocs d’habitatges que F.J. Barba Corsini en col·laboració amb M. Brender i J. A. Padrós va construir entre els anys 1966 i 1973 a tocar del nucli antic de Badalona.

Els arquitectes resolen el conjunt a través de la disposició de 9 volums amb una orientació pura nord-sud. Aquestes peces, destinades bàsicament a habitatge, es configuren mitjançant dos tipus d’agrupacions. En el front nord, blocs amb alçades superiors s’ordenen en 3 volums. En la resta de l’illa, 6 blocs amb alçades inferiors, completen un entramat de carrerons, places i espais d’accés.

Entre totes les aportacions fetes per aquesta obra, volem remarcar la gran riquesa de la configuració d’aquests espais lliures, que creen un recorreguts complexos i plens de detalls, característiques que es veuen emfatitzades per la gran destresa en la utilització dels materials. En són exemple el treball amb el formigó aconseguint diverses textures i acabats, la interessant utilització de la rajola esmaltada, l’abundant vegetació i uns característics pilars en forma de V. Tot aquest treball és podria descriure com una suggerent mescla de modernitat i rusticitat que a vegades confon i ens fa pensar en arquitectures d’altres països més exòtics.

llegir més

7 diferències

historia i arquitectura, reflexió i arquitectura


Compartir

Projectem a partir dels llibres que hem estudiat, de les ciutats que hem viscut o de les arquitectures que hem vist. Proposem racons o detalls als nostres projectes que a vegades ja han estat executats per altres arquitectes.  Podem dir sense embuts, que a les nostres cases de Santa Coloma, utilitzem la gelosia ceràmica, tal i com va fer en Bonet Castellana als anys 50, o multitud d’edificis d’arquitectura popular, i més recentment alguns projectes d’habitatges com els dels andalusos “La panaderia” a Alcalà de Guadaira.

Per nosaltres projectar, implica recollir un munt d’idees, interpretar-les… i  adaptar-les als problemes que se’ns plantegen als nostres edificis.

Per això, ens agrada veure i buscar punts en comú entre diferents propostes d’arquitectes que no són coetanis. Busquem els llaços que uneixen els  edificis, com una afició, ja que creiem que la arquitectura ha de saber enriquir-se de tot allò que ja està fet. Cerquem doncs, les coincidències, volgudes o no, que en diferents àmbits han resolt problemes amb la mateixa solució.

De tant en tant al blog, i a mesura que les descobrim, publicarem semblances raonables entre projectes, executats o no, tal i com explicarem amb els nostres propis edificis.

La primera mostra; el Banc Melli de Teheran de  Jørn Utzon, construït l’any 1960, i el Palau de Congressos de la Expo-2008 de Saragossa, projectat pels arquitectes Nieto y Sobejano. Des del nostre punt de vista, dos projectes excel·lents, fets a partir d’una secció que es concep a partir de la reiteració estructural d’una seqüència de lluernes. Dos projectes, amb una secció que els uneix. Projectes que s’assemblen, s’ajuden i que són singulars.

Diuen que ja no es pot fer arquitectura singular, que tot ja està fet, … però;  i és que reutilitzar idees d’altres projectes i acomodar-les a nous edificis no és prou singular?

llegir més

Cap Sa Sal

Habitatge, historia i arquitectura, reflexió i arquitectura, Uncategorized


Compartir

Hi ha encàrrecs que et fan descobrir llocs o arquitectures sorprenents, aquest sens dubte n’és un d’ells. L’edifici Hotel Cap sa Sal, inicialment propietat del Dr. Andreu, situat al municipi de Begur, va ser un dels establiments més emblemàtics de la Costa Brava. L’arquitecte Josep Maria Bosch i Aymerich projectà i construí un edifici insígnia per l’explosió de la indústria del turisme dels anys 60.

Les seves grans dimensions el convertiren en un dels hotels més complerts del Mediterrani. Les 230 habitacions, els 6 restaurants, els 4 bars, les piscines, la discoteca, la sala de festes, l’embarcador i els més de 400 treballadors, van fer que l’hotel funcionés com un petit poble.

Entre els anys 1963 i 1979, aquest servia per albergar alta burgesia europea que començava massivament a venir a la costa catalana. Durant els seus 16 anys de vida, l’establiment va acollir a diverses personalitats de fama internacional. La seva imatge i el seu renom li van permetre ser escenari de rodatge de pel·lícules de l’època. Tot i així en els mesos d’hivern l’Hotel estava majoritàriament desocupat, i al 1971 l’Hotel va ser venut a un conjunt d’empresaris que van intentar recuperar el prestigi inicialment adquirit.

L’any 1979 l’Hotel va haver de tancar i aquest va patir un constant procés de degradació, tant a nivell constructiu com a nivell d’ús. Abans però es va intentar sense èxit que se li adjudiqués la ubicació del Casino de la Costa Brava, que més tard s’adjudicà a Peralada i a Lloret. Aquest fet hagués suposat la conservació de l’estructura hotelera. Al no ser així l’edifici es va anar transformant en un edifici d’apartaments que s’anà ocupant progressivament. Malgrat això també es podria dir que aquest, és un edifici amb un alt cost de manteniment. La seva ubicació fa que estigui exposat a una forta erosió climatològica, a una humitat relativa elevada i a forts vents canviants. Les seves grans dimensions i el fet que només un 50% de la seva superfície funcioni com apartaments dificulta la bona conservació de l’edifici.

A l’any 1999 es va realitzar una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, per tal de reconvertir l’ús hoteler a ús residencial. L’objectiu del Planejament era determinar el nivell d’habitabilitat objectiva dels apartaments de l’edifici. També s’inicià un pla per realitzar diferents tasques de conservació d’espais malmesos. Tot i així però, actualment hi ha molts espais que abans formaven part dels elements de servei i d’espais comuns de l’hotel que estan en desús, i molts espais qualificats d’habitatges que mai han arribat a complir la seva funció. Aquest fet fa que s’hagin anat deteriorant progressivament en el temps.

 És aquí on nosaltres, conjuntament amb  la arquitecta Elisabet Cases hem començat a elaborar una reordenació d’usos que es transformarà en una nova Modificació de Pla, amb l’objectiu d’adaptar-se d’una manera més acurada a les característiques de l’edifici i a l’ús quotidià que se’n fa en l’actualitat.

llegir més

Escoles d’art a l’Havana

historia i arquitectura, viatges


Compartir

L’antic “Havana country club” era un dels grans clubs de golf de la ciutat de l’Havana per a americans que hi residien abans de la revolució. Posteriorment, amb el triomf de la revolució, Fidel Castro i Che Guevara van impulsar la construcció en aquest mateix indret, les escoles nacionals de dansa contemporània, arts plàstiques, música, ballet i art dramàtic.

Entre els anys 1961 i 1965, els arquitectes Ricardo Porro, Vittorio Garatti i Roberto Gottardi, van dissenyar aquest conjunt d’edificis que mai van ser totalment executats. Actualment se n’han rehabilitat 2 d’ells, els dissenyats per Ricardo Porro, i es treballa en la rehabilitació dels altres. Pengem fotografies fetes aquest darrer estiu, d’aquests magnífics espais que per nosaltres exemplifiquen una bona arquitectura que sap articular diferents volums en un mateix edifici, amb grans espais porxats vinculats a les aules tancades i al caribeny entorn on es troben.

El següent fragment d’un article escrit per Hugo Consuegra a la revista “arquitectura cuba” l’any 1965, explica els trets que defineixen aquests edificis, “cinta de 330 metros dónde se van inflexando cubículos individuales…. A primera vista, la planta luce un desarrollo muy unitario. pero encontramos una serie de disposiciones en el diseño que fragmentan todo sentido de homogeneidad;…. Transversalmente, sus 15 metros de anchura son quebrados en 2 niveles y cubiertos por bóvedas ondulantes, mientras que en el sentido longitudinal, el edificio va fracturándose en fallas que descienden o suben con el terreno“.

Podreu trobar més informació als següents links;

www.arquitectura-cuba.blogspot.com

www.revolutionofforms.com

D’altra banda, s’ha estrenat recentment, un curtmetratge sobre les escoles nacionals d’art a l’Havana, “unfinished spaces”.

www.unfinishedspaces.com

llegir més