El nostre amic Andreu Meixide amb aquest vídeo que ha preparat, dóna una visió diferent sobre les cases de Santa Coloma. Ens agrada veure els habitatges que hem projectat construïts, però encara més quan són transformats per els seus habitants. Un recorregut divertit dels nens de les cases a través dels seus espais.
El dissabte passat vam poder gaudir d’un dia al paller de Martinet que hem rehabilitat. Creiem que hem complert amb el nostre objectiu; la casa segueix mantenint el caràcter de l’antiga edificació que ens vam trobar, malgrat el seu nou ús, i s’adapta al poble sense desentonar-hi. Afegim fotos de la casa al web i una petita mostra al blog. Moltes gràcies Oriol i Núria!
Un dels pisos resultant de la reforma de l’àtic de Josep Bertrand, tenia una escala amb barana de forja que comunicava l’àtic i el sobreàtic. Malgrat no hem pogut mantenir tot el desenvolupament d’aquesta escala, n’ hem conservat un tram que es macla amb una nova escala més lleugera. Aquesta es recolza sobre un parament amb portes reciclades de secció ondulada que hem recuperat i lacat de color blanc.
Seguim donant forma a la casa de Puigdàlber; treballem les façanes i la volumetria a partir de diferents imatges.
La casa de Martinet ja està acabada, només hi falten els porticons de fusta per a les finestres. Aquest detall de la casa el vam fotografiar fa unes setmanes i ara esperem amb ganes tancar les visites d’obra amb un bon arròs de muntanya a Cal Basté.
Hi ha encàrrecs que et fan descobrir llocs o arquitectures sorprenents, aquest sens dubte n’és un d’ells. L’edifici Hotel Cap sa Sal, inicialment propietat del Dr. Andreu, situat al municipi de Begur, va ser un dels establiments més emblemàtics de la Costa Brava. L’arquitecte Josep Maria Bosch i Aymerich projectà i construí un edifici insígnia per l’explosió de la indústria del turisme dels anys 60.
Les seves grans dimensions el convertiren en un dels hotels més complerts del Mediterrani. Les 230 habitacions, els 6 restaurants, els 4 bars, les piscines, la discoteca, la sala de festes, l’embarcador i els més de 400 treballadors, van fer que l’hotel funcionés com un petit poble.
Entre els anys 1963 i 1979, aquest servia per albergar alta burgesia europea que començava massivament a venir a la costa catalana. Durant els seus 16 anys de vida, l’establiment va acollir a diverses personalitats de fama internacional. La seva imatge i el seu renom li van permetre ser escenari de rodatge de pel·lícules de l’època. Tot i així en els mesos d’hivern l’Hotel estava majoritàriament desocupat, i al 1971 l’Hotel va ser venut a un conjunt d’empresaris que van intentar recuperar el prestigi inicialment adquirit.
L’any 1979 l’Hotel va haver de tancar i aquest va patir un constant procés de degradació, tant a nivell constructiu com a nivell d’ús. Abans però es va intentar sense èxit que se li adjudiqués la ubicació del Casino de la Costa Brava, que més tard s’adjudicà a Peralada i a Lloret. Aquest fet hagués suposat la conservació de l’estructura hotelera. Al no ser així l’edifici es va anar transformant en un edifici d’apartaments que s’anà ocupant progressivament. Malgrat això també es podria dir que aquest, és un edifici amb un alt cost de manteniment. La seva ubicació fa que estigui exposat a una forta erosió climatològica, a una humitat relativa elevada i a forts vents canviants. Les seves grans dimensions i el fet que només un 50% de la seva superfície funcioni com apartaments dificulta la bona conservació de l’edifici.
A l’any 1999 es va realitzar una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, per tal de reconvertir l’ús hoteler a ús residencial. L’objectiu del Planejament era determinar el nivell d’habitabilitat objectiva dels apartaments de l’edifici. També s’inicià un pla per realitzar diferents tasques de conservació d’espais malmesos. Tot i així però, actualment hi ha molts espais que abans formaven part dels elements de servei i d’espais comuns de l’hotel que estan en desús, i molts espais qualificats d’habitatges que mai han arribat a complir la seva funció. Aquest fet fa que s’hagin anat deteriorant progressivament en el temps.
És aquí on nosaltres, conjuntament amb la arquitecta Elisabet Cases hem començat a elaborar una reordenació d’usos que es transformarà en una nova Modificació de Pla, amb l’objectiu d’adaptar-se d’una manera més acurada a les característiques de l’edifici i a l’ús quotidià que se’n fa en l’actualitat.
A l’obra dels habitatges de Josep Bertrand, l’antic pis va recuperant algun dels elements que el caracteritzaven, com la barana de forja. En aquesta fotografia, s’hi solapen; la barana que està esperant el seu passamà de llautó, una porta d’armari entallada i panells nous de fusta de DM lacats de color blanc.
Una agradable sorpresa al arribar avui a correus,…. La revista Xinesa “Design magazine”, ens ha fet arribar sobrevolant mig món, el seu número del mes de març. Aquesta revista de disseny ha dedicat un parell de pàgines als habitatges de Santa Coloma que s’han convertit en la primera publicació de CAVAA en paper. El que no tenim gaire clar, és que deu explicar el text que acompanya les fotos de les cases.
Reformem l’àtic i el sobreàtic d’un edifici d’habitatges que es situa al carrer Josep Bertrand, just davant del Turó Parc de Barcelona.
Avui afegim dues fotografies de dos paraments fets a partir del reciclatge de diferents portes del pis inicial. Portes d’armaris reutilitzades, que ens ajudaran a conservar el caràcter de l’antic habitatge, recordar el moment en que va ser construït i mantenir-ne els detalls més significatius.
Conjuntament amb els arquitectes Anna Garcia i Francesc Llabrés, estem treballant en el projecte d’una casa aïllada al poble de Puigdàlber.
La proposta inicial parteix d’una planta en forma de “U”, plantejant una casa amb un pati central que s’obre en planta baixa per observar el paisatge del Penedès, i es tanca en planta primera, per generar un porxo lligat a un pati interior.
