Aquesta darrera setmana, la reforma dels habitatges del carrer Josep Bertrand de Barcelona, ha estat publicada a diferents webs i blogs com archdaily, plataforma arquitectura, arqa i domus-xl. (compartim també una foto que no havíem publicat).
Re-habitar un habitatge noble
(Seguim explicant la reforma dels habitatges de Josep Bertrand….)
El projecte parteix de la premissa de dividir un gran dúplex situat davant el parc més noble de Barcelona, en dos habitatges més adaptats a les necessitats actuals d’una família. En una primera visió de la vivenda, el visitant ja pot intuir que es tracta d’una llar senyorial, on es faran presents tots els elements i ambients que caracteritzen una habitatge noble, i que li confereixen un caràcter tan especial. El repte de la proposta és assolir re-habitar aquest generós espai sense que aquesta acció provoqui la pèrdua del seu caràcter primigeni. L’objectiu de la proposta és doncs, garantir la conservació de tots aquells elements que aportaven riquesa a l’espai inicial i aconseguir que la nova arquitectura estableixi un bon diàleg entre noves maneres d’habitar i el llegat heretat.
Dividir no vol dir fer dues parts iguals
Una de les principals virtuts de l’habitatge inicial és la disposició de dues terrasses de dimensions generoses en relació amb els dos nivells de la llar. Aquests espais exteriors, orientats a sud gaudeixen d’unes vistes magnífiques amb el Turó Parc en primer terme i Barcelona i el mar com a teló de fons.La decisió de no dividir en dos aquestes terrasses va ser cabdal a l’hora de resoldre la distribució dels nous habitatges. La proposta no preveu fer dues parts iguals, dos habitatges simètrics, sinó que cerca una solució més rica i complexa.
Proposa un primer habitatge, que es desenvoluparà majoritàriament en una planta, amb un estudi a la planta sobreàtic gaudint de la terrassa de l’antiga planta àtic. Un segon habitatge, que s’organitzarà en dues plantes, amb la terrassa orientada a sud a la planta sobreàtic, associada a les zones d’estar, menjar i cuina. CAVAA, ha desenvolupat l’arquitectura dels dos habitatges i ha definit l’interiorisme i el mobiliari de l’habitatge dúplex, fins al seu últim detall.
La distribució de l’habitatge dúplex
La ubicació de la zona de dia a la planta superior, permet que les zones d’estar restin íntimament lligades a l’espai exterior de la terrassa, orientat a sud, i a un segon espai exterior, que orientat a nord, es formalitza com a jardí.
Amb aquesta solució s’aconsegueix que la seqüència d’espais principals, cuina-menjador-sala es relacionin de forma diàfana amb l’exterior, creant noves visions creuades amb vistes tant cap a la ciutat de Barcelona com cap a la muntanya de Collserola. D’aquesta manera el paisatge exterior, passa a participar de les estances principals, enriquint-les i ampliant-les.
En la zona de nit, situada a la planta d’accés, s’hi ubiquen les quatre habitacions -una suite, dues estances dobles i una habitació simple- amb els seus banys corresponents. Aquestes habitacions, amb clara orientació nord, s’obren al pati interior de l’illa. Així s’aconsegueix que gaudeixin de la privacitat i tranquil·litat que aquesta part del programa requereix.
L’espai d’accés, es defineix com a nexe d’unió entre aquestes dues zones. En aquest àmbit, l’escala de l’habitatge original es desplega amb magnifica i generosa presència per establir la relació entre els àmbits públics i privats de l’immoble.
La llum natural
El projecte té una clara vocació d’adoptar la llum natural com a element vertebrador que articula el programa, relacionant les dues plantes i l’interior d’elles amb l’exterior. És per això que en els espais de més difícil il·luminació, es generen lluernes que afavoreixen un intercanvi de sensacions. D’aquesta manera, la llum exterior entra fins als punts més foscos de l’habitatge i les visuals des d’aquests punts s’obren cap a l’exterior.
Els materials
La proposta és conscient del magnífic llegat que conté l’immoble original, preveient conservar un conjunt de materials i mobiliari de gran valor i bellesa. Elements com la magnífica escala de forja que presideix la entrada, el parquet de roure en espiga o les portes entallades de fusta es recuperen per combinar-se amb dissenys contemporanis, ressaltant per contrast els elements antics que continuaran captivant al futur usuari.
La vegetació
L’habitatge s’ubica en un petit oasis verd dins del dens teixit edificat de Barcelona. En aquest context, a tocar del Turó Park, les terrasses de l’habitatge original sempre han tingut en la vegetació un element d’especial rellevància.
És un clar exemple la presència d’una olivera, així com un important nombre d’arbustos en els diferents patis i terrasses de l’habitatge original. La proposta planteja un diàleg entre aquests elements originals i les noves plantacions que amb espècies autòctones complementen les anteriors. Del resultat, se’n deriven uns espais exteriors agradables i frescos amb una vegetació que també actua com a agent regulador de la temperatura a l’interior de l’habitatge.
viure a la galeria
Moltes vegades en intervencions en arquitectura construïda, l’obra ens demana que actuem el mínim possible i que basem la proposta en el respecte a les preexistències. És el cas d’aquest pis del barri de Gràcia de Barcelona que viu a partir d’una gran galeria orientada a sud-est, i es distribueix fàcilment des del seu accés al centre d’una planta de 8×15 metres. La proposta, mitjançant la disposició de dos nous nuclis de serveis, resol la nova configuració de l’habitatge; dues caixes de fusta que delimiten cuina i bany, i que optimitzen la distribució del pis, respectant gran part dels espais existents i les seves catifes de paviment hidràulic.
Abrigar una casa
Estem ampliant una casa a Piera, afegint-li unes motxilles de serveis a la seva esquena, a la seva façana nord. Així obtenim un espai lliure orientat a sud on hem situat les zones d’estar i dormitoris . Una casa que era feta a bocins de materials, l’hem abrigat amb una manta tèrmica, per tal d’unificar la seva imatge exterior, reduir les pèrdues energètiques de la seva pell i millorar la seva eficiència.
Josep Bertrand
Ja tenim les fotografies de la reforma dels habitatges de josep Bertrand. A més a més hem volgut fer una breu explicació del projecte:
“Quan vam obrir la porta d’aquest pis davant del Turó Parc i vam veure la seva magnífica escala de forja, ens vam adonar de seguida que accedíem a un habitatge noble. El repte que ens ha ofert aquest projecte ha estat conservar el seu caràcter, malgrat calia dividir-lo en dues noves vivendes i introduir-hi noves formes d’habitar. Diferents objectes i materials, ens han ajudat a entrellaçar la història d’aquesta llar amb les necessitats actuals. D’aquesta manera; l’escala de forja, el parquet de roure en espiga o les portes entallades de fusta es combinen amb dissenys contemporanis, ressaltant per contrast els elements antics que més ens han captivat”.
4×18
Les cases de Cos, són cases entre mitgeres d’uns 4 metres d’amplada i una llargada variable. Entre els anys 2006 i 2010 vam treballar en la reforma de 3 cases de 4×18 i una de 4×15 metres. La proporció estreta de la seves plantes va provocar que una sèrie de problemes se’ns repetissin a cada un dels projectes, sempre relacionats amb la privacitat, la ventilació i la il·luminació de les diferents estances de la casa.
El carrer i la casa. A aquests habitatges sempre hi ha una estança que es relaciona amb el carrer. El primer espai que trobarem a l’entrar a la casa planteja el primer dubte, quin ús cal que tingui aquest espai ? com ens hem de vincular amb el carrer?
Si heu viscut en ciutats petites o pobles, sabreu que abans, a l’estiu, els nostres avis treien les cadires al carrer i xerraven amb els veïns quan queia la nit, després de sopar. Actualment, la privacitat es troba summament exagerada i aquestes situacions ens semblen inversemblants. Per tant, pensar que una habitació enganxada al carrer pot relacionar-se d’una manera franca amb les voreres dels carrers, és igualment inversemblant. Vam pensar doncs, que teníem dues opcions; plantejar que el primer espai fos un magatzem que resguardés la pudor dels seus habitants,… o bé, donar a aquest espai un ús on la privacitat no fos un punt determinant.
I si entrem a la casa per la cuina? … En la major part d’aquestes cases, relacionar el rebedor amb la cuina, ens ha permès donar molta vida al inici del recorregut per la vivenda. Una cuina oberta a l’entrada, ens escurça els recorreguts fins el centre de la casa, fins a l’escala, i ens habita la vinculació amb el carrer. En certa manera obrim les finestres, traiem les cadires al carrer i xerrem amb els veïns.
Els patis interiors. La segona virtut “d’ubicar la cuina al carrer” és que hem eliminat les cuines que antigament es situaven als patis interiors d’illa; en un espai interessant que feia de transició entre el pati i la casa, però que limitava la il·luminació i ventilació de les sales. Així doncs, en aquest cas, apostem per guanyar salubritat i una relació franca amb grans finestrals de la sala i el jardí, però perdem certa riquesa espaial i tradició, o perdem idees per singularitzar la sala, aprofitant elements existents.
Una relació vertical. El centre de la casa, ha estat sempre el tercer punt clau a resoldre en aquestes antigues cases. El punt on es troben les escales i on sempre hem apostat per obrir la casa cap a la coberta, per mitjà de patis o lluernes que impregnessin de llum tots els graons, o a espais vinculats a les escales.Sales de jocs, zones d’estudi, sales d’estar que malgrat no tenen una relació directe amb l’exterior, gaudeixen d’una llum natural excel·lent i d’una gran calidesa i confort. Aquestes cases estretes, es basen doncs en un pou de llum central, on algunes escales fosques amb certa nobles amagada, reben de bon grat que foradem la coberta.
Nota: El projecte de la casa Argemí va ser realitzat conjuntament amb Javi Ortega (www.72dpi.net) i el projecte de la casa Ruiz amb Germinal Maymó, i Marc Estrugo (www.aaaid.net)
Samsó a afasia
El projecte de l’habitage Samsó ha sortit publicat al blog d’arquitectura afasia; link!!!
… i hem aprofitat per actualitzar-ne la informació gràfica.
#fiascos_091020
Prenent exemple del lloc web del dissenyador gràfic Enric Jardí (clika el link), hem decidit publicar al nostre blog, alguns “fiascos” laborals. És a dir, feines que hem començat, i que per algun motiu o altre no s’han acabat realitzant. El primer gran fiasco que podem destacar, és el projecte per a la construcció de 38 habitatges al poble d’Andorra de la província de Teruel, fruït d’un concurs convocat per l’empresa pública “Suelo y vivienda de Aragón”.
La proposta que vam presentar els arquitectes; Astarté Núñez, Jokin Lorente i Oriol Vañó, va resultar guanyadora d’aquest concurs d’idees de l’any 2009, i posteriorment en vam desenvolupar el projecte bàsic i executiu. Però, la crisi econòmica, va impedir que la empresa pública aragonesa, tirés endavant la construcció dels dos edificis que vam idear. El conjunt proposat tenia una superfície construïda total de 5700 m², amb habitatges de 2, 3 i 4 dormitoris amb aparcaments i trasters.
2 blocs de vivendes que s’adaptaven a la topografia del terreny existent, esglaonant-se lleugerament,i utilitzant un llenguatge vernacular per lligar-se de la mateixa manera al poble, a les seves construccions i al territori.
Cases modulars a mida
Hem format un equip amb els arquitectes Anna Garcia i Francesc Llabrés, per pensar un sistema de cases modulars a mida, és a dir, habitatges formats a partir de la suma d’espais o mòduls. L’objectiu; que els clients triïn i remenin cada un dels espais que necessiten d’un patró inicial, per acabar formant cases singulars a partir de les seves eleccions.
