El darrer projecte de rehabilitació d’un pis situat al carrer de l’Aigua de Vilanova, parteix de buscar solucions per un habitatge que presenta un handicap important de partida. Es tracta d’un entresòl amb una alçada lliure que no supera els 2,40m en les estances principals. D’altra banda, com és habitual en les intervencions que es realitzen en tipologies antigues, la distribució subdivideix la planta en moltes estances on només els espais dels extrems gaudeixen de llum natural. El projecte neix doncs de trobar solucions que d’una banda incrementin l’accés de llum natural als espais centrals i de l’altra permetin guanyar sensació d’amplitud.
Es parteix d’una aposta decidida per generar noves visuals que travessin l’habitatge de punta a punta. Per aconseguir-ho es multiplica el número de connexions entre els diferents espais. Apareixen noves portes que creen maneres diferents d’utilitzar les estances, optimitzant circulacions i garantint millores en la ventilació dels dormitoris. Aquesta primera aposta tot i ser una intervenció senzilla, podríem dir de “cirurgia menor” transfigura els cubiculs inicials ja que tot i mantenir el mateix nombre d’estances, aquestes deixen de ser estanques i passen a tenir programes concatenats.
A partir d’aquí, i buscant assolir el segon repte del projecte, es preveu posar en valor la galeria existent. Per les seves dimensions i valor arquitectònic es creu imprescindible que la sala participi del seu caràcter. Per aconseguir-ho primer cal despullar-la. S’eliminen els usos de servei que s’hi donen -bany i cuina- i tots aquells elements de tancament que amaguen o fragmenten aquesta façana de voltes – fals sostre, envans i fusteria –
Un cop despullada, cal tornar-la a vestir amb una tancament que doni protagonisme a aquestes formes geomètriques existents. D’aquesta manera, i gairebé des de qualsevol racó del pis, es pot veure alguna de les voltes. L’habitant pot mantenir una connexió visual a través de les diferents estances amb la nova façana, i aquesta visió, de llarga distància, permet contraposar l’especial geometria del pis, ajudant a minimitzar l’efecte de poca alçada entre forjats.
És a través de la introducció de nous materials, que es marca la gradació del nivell d’intervenció. Des de la mínima actualització dels espais amb front a carrer, allà on es manté el paviment hidràulic existent i només s’aprecia l’aparició d’una primera porta de connexió, fins el final del recorregut, es percep un increment paulatí en el nivell de la intervenció. A l’arribada a l’espai d’estar, la renovació és amplia. La citada reconversió de la galeria en espai central produeix l’obligada reformulació dels programes que anteriorment s’hi ubicaven.