Bruniquer 23

notícies cavaa


Compartir

Ja som al nou espai de treball de Bruniquer 23 !

llegir més

Escala Josep Bertrand

Habitatge, Habitatges josep Bertrand, rehabilitació, Uncategorized


Compartir

Un dels pisos resultant de la reforma de l’àtic de Josep Bertrand, tenia una escala amb barana de forja que comunicava l’àtic i el sobreàtic. Malgrat no hem pogut mantenir tot el desenvolupament d’aquesta escala, n’ hem conservat un tram que es macla amb una nova escala més lleugera. Aquesta es recolza sobre un parament amb portes reciclades de secció ondulada que hem recuperat i lacat de color blanc.

llegir més

Casa Puigdàlber (ii)

Casa Puigdàlber, Habitatge, Uncategorized


Compartir

Seguim donant forma a la casa de Puigdàlber; treballem les façanes i la volumetria a partir de diferents imatges.

llegir més

Martinet final

Casa Estana, Habitatge, rehabilitació, Uncategorized


Compartir

La casa de Martinet ja està acabada, només hi falten els porticons de fusta per a les finestres. Aquest  detall de la casa el vam fotografiar fa unes setmanes i ara esperem amb ganes tancar les visites d’obra amb un bon arròs de muntanya a Cal Basté.

 

llegir més

7 diferències

historia i arquitectura, reflexió i arquitectura


Compartir

Projectem a partir dels llibres que hem estudiat, de les ciutats que hem viscut o de les arquitectures que hem vist. Proposem racons o detalls als nostres projectes que a vegades ja han estat executats per altres arquitectes.  Podem dir sense embuts, que a les nostres cases de Santa Coloma, utilitzem la gelosia ceràmica, tal i com va fer en Bonet Castellana als anys 50, o multitud d’edificis d’arquitectura popular, i més recentment alguns projectes d’habitatges com els dels andalusos “La panaderia” a Alcalà de Guadaira.

Per nosaltres projectar, implica recollir un munt d’idees, interpretar-les… i  adaptar-les als problemes que se’ns plantegen als nostres edificis.

Per això, ens agrada veure i buscar punts en comú entre diferents propostes d’arquitectes que no són coetanis. Busquem els llaços que uneixen els  edificis, com una afició, ja que creiem que la arquitectura ha de saber enriquir-se de tot allò que ja està fet. Cerquem doncs, les coincidències, volgudes o no, que en diferents àmbits han resolt problemes amb la mateixa solució.

De tant en tant al blog, i a mesura que les descobrim, publicarem semblances raonables entre projectes, executats o no, tal i com explicarem amb els nostres propis edificis.

La primera mostra; el Banc Melli de Teheran de  Jørn Utzon, construït l’any 1960, i el Palau de Congressos de la Expo-2008 de Saragossa, projectat pels arquitectes Nieto y Sobejano. Des del nostre punt de vista, dos projectes excel·lents, fets a partir d’una secció que es concep a partir de la reiteració estructural d’una seqüència de lluernes. Dos projectes, amb una secció que els uneix. Projectes que s’assemblen, s’ajuden i que són singulars.

Diuen que ja no es pot fer arquitectura singular, que tot ja està fet, … però;  i és que reutilitzar idees d’altres projectes i acomodar-les a nous edificis no és prou singular?

llegir més

Cap Sa Sal

Habitatge, historia i arquitectura, reflexió i arquitectura, Uncategorized


Compartir

Hi ha encàrrecs que et fan descobrir llocs o arquitectures sorprenents, aquest sens dubte n’és un d’ells. L’edifici Hotel Cap sa Sal, inicialment propietat del Dr. Andreu, situat al municipi de Begur, va ser un dels establiments més emblemàtics de la Costa Brava. L’arquitecte Josep Maria Bosch i Aymerich projectà i construí un edifici insígnia per l’explosió de la indústria del turisme dels anys 60.

Les seves grans dimensions el convertiren en un dels hotels més complerts del Mediterrani. Les 230 habitacions, els 6 restaurants, els 4 bars, les piscines, la discoteca, la sala de festes, l’embarcador i els més de 400 treballadors, van fer que l’hotel funcionés com un petit poble.

Entre els anys 1963 i 1979, aquest servia per albergar alta burgesia europea que començava massivament a venir a la costa catalana. Durant els seus 16 anys de vida, l’establiment va acollir a diverses personalitats de fama internacional. La seva imatge i el seu renom li van permetre ser escenari de rodatge de pel·lícules de l’època. Tot i així en els mesos d’hivern l’Hotel estava majoritàriament desocupat, i al 1971 l’Hotel va ser venut a un conjunt d’empresaris que van intentar recuperar el prestigi inicialment adquirit.

L’any 1979 l’Hotel va haver de tancar i aquest va patir un constant procés de degradació, tant a nivell constructiu com a nivell d’ús. Abans però es va intentar sense èxit que se li adjudiqués la ubicació del Casino de la Costa Brava, que més tard s’adjudicà a Peralada i a Lloret. Aquest fet hagués suposat la conservació de l’estructura hotelera. Al no ser així l’edifici es va anar transformant en un edifici d’apartaments que s’anà ocupant progressivament. Malgrat això també es podria dir que aquest, és un edifici amb un alt cost de manteniment. La seva ubicació fa que estigui exposat a una forta erosió climatològica, a una humitat relativa elevada i a forts vents canviants. Les seves grans dimensions i el fet que només un 50% de la seva superfície funcioni com apartaments dificulta la bona conservació de l’edifici.

A l’any 1999 es va realitzar una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, per tal de reconvertir l’ús hoteler a ús residencial. L’objectiu del Planejament era determinar el nivell d’habitabilitat objectiva dels apartaments de l’edifici. També s’inicià un pla per realitzar diferents tasques de conservació d’espais malmesos. Tot i així però, actualment hi ha molts espais que abans formaven part dels elements de servei i d’espais comuns de l’hotel que estan en desús, i molts espais qualificats d’habitatges que mai han arribat a complir la seva funció. Aquest fet fa que s’hagin anat deteriorant progressivament en el temps.

 És aquí on nosaltres, conjuntament amb  la arquitecta Elisabet Cases hem començat a elaborar una reordenació d’usos que es transformarà en una nova Modificació de Pla, amb l’objectiu d’adaptar-se d’una manera més acurada a les característiques de l’edifici i a l’ús quotidià que se’n fa en l’actualitat.

llegir més

obra Josep Bertrand

Habitatge, Habitatges josep Bertrand


Compartir

A l’obra dels habitatges de Josep Bertrand, l’antic pis va recuperant algun dels elements que el caracteritzaven, com la barana de forja. En aquesta fotografia, s’hi solapen;  la barana que està esperant el seu passamà de llautó, una porta d’armari entallada i panells nous de fusta de DM lacats de color blanc.

llegir més

Design magazine Xina

Habitatge, publicació


Compartir

Una agradable sorpresa al arribar avui a correus,…. La revista Xinesa “Design magazine”, ens ha fet arribar sobrevolant mig món, el seu número del mes de març. Aquesta revista de disseny ha dedicat un parell de pàgines als habitatges de Santa Coloma que s’han convertit en la primera publicació de CAVAA en paper. El que no tenim gaire clar, és que deu explicar el text que acompanya les fotos de les cases.

llegir més

Reciclem

Habitatge, Habitatges josep Bertrand


Compartir

Reformem l’àtic i el sobreàtic d’un edifici d’habitatges que es situa al carrer Josep Bertrand, just davant del Turó Parc de Barcelona.

Avui afegim dues fotografies de dos paraments fets a partir del reciclatge de diferents portes del pis inicial. Portes d’armaris reutilitzades, que ens ajudaran a conservar el caràcter de l’antic habitatge, recordar el moment en que va ser construït  i mantenir-ne els detalls més significatius.

llegir més

Casa Puigdàlber

Casa Puigdàlber, Habitatge


Compartir

Conjuntament amb els arquitectes Anna Garcia i Francesc Llabrés, estem treballant en el projecte d’una casa aïllada al poble de Puigdàlber.

La proposta inicial parteix d’una planta en forma de “U”, plantejant una casa amb un pati central que s’obre en planta baixa per observar el paisatge del Penedès, i es tanca en planta primera, per generar un porxo lligat a un pati interior.

llegir més