Fa pocs dies que hem acabat la reforma de la botiga Bo de Bo al carrer Sant Hermenegild de Barcelona! … aquesta setmana ja ha començat a funcionar i a omplir-se de productes de granel i ecològics.
Com ja vam explicar en una anterior entrada al blog, aquesta tenda del barri del Farró ha modificat i ampliat la zona de vendes del seu local, per oferir als seus clients una major varietat de granel. De moment hem pogut fer algunes fotos del local sense producte i les volem compartir.
Treballem en el projecte per a una botiga de queviures que ofereix venta de productes de granel. Aquesta tenda del barri del Farró ampliarà la zona de vendes del seu local, per oferir als seus clients una major varietat de granel.
La nostra proposta es basa en focalitzar el producte en dues taules noves d’obra i un mur d’exposició de producte.Aquest mur el formarem a partir d’unes prestatgeries i unes calaixeres existents de fusta de pi que ja porten força temps al comerç. Les noves taules s’han dissenyat amb rajoles tradicionals del tipus “cartabó” que actualment ja trobem en algun racó de la botiga. Aquests elements antics ens permetran relacionar el nou espai amb l’existent, i amb el caràcter tradicional que vol transmetre el client. Un ambient com el que relata en Ramon Besa, en un article que mentre pensàvem el projecte,vam poder llegir al diari El País.
Anem acabant el projecte d’una casa unifamiliar a Puigdàlber…. Una casa pensada al voltant d’un pati, però mirant el paisatge del Penedès.
Aquesta darrera setmana, la reforma dels habitatges del carrer Josep Bertrand de Barcelona, ha estat publicada a diferents webs i blogs com archdaily, plataforma arquitectura, arqa i domus-xl. (compartim també una foto que no havíem publicat).
(Seguim explicant la reforma dels habitatges de Josep Bertrand….)
El projecte parteix de la premissa de dividir un gran dúplex situat davant el parc més noble de Barcelona, en dos habitatges més adaptats a les necessitats actuals d’una família. En una primera visió de la vivenda, el visitant ja pot intuir que es tracta d’una llar senyorial, on es faran presents tots els elements i ambients que caracteritzen una habitatge noble, i que li confereixen un caràcter tan especial. El repte de la proposta és assolir re-habitar aquest generós espai sense que aquesta acció provoqui la pèrdua del seu caràcter primigeni. L’objectiu de la proposta és doncs, garantir la conservació de tots aquells elements que aportaven riquesa a l’espai inicial i aconseguir que la nova arquitectura estableixi un bon diàleg entre noves maneres d’habitar i el llegat heretat.
Dividir no vol dir fer dues parts iguals
Una de les principals virtuts de l’habitatge inicial és la disposició de dues terrasses de dimensions generoses en relació amb els dos nivells de la llar. Aquests espais exteriors, orientats a sud gaudeixen d’unes vistes magnífiques amb el Turó Parc en primer terme i Barcelona i el mar com a teló de fons.La decisió de no dividir en dos aquestes terrasses va ser cabdal a l’hora de resoldre la distribució dels nous habitatges. La proposta no preveu fer dues parts iguals, dos habitatges simètrics, sinó que cerca una solució més rica i complexa.
Proposa un primer habitatge, que es desenvoluparà majoritàriament en una planta, amb un estudi a la planta sobreàtic gaudint de la terrassa de l’antiga planta àtic. Un segon habitatge, que s’organitzarà en dues plantes, amb la terrassa orientada a sud a la planta sobreàtic, associada a les zones d’estar, menjar i cuina. CAVAA, ha desenvolupat l’arquitectura dels dos habitatges i ha definit l’interiorisme i el mobiliari de l’habitatge dúplex, fins al seu últim detall.
La distribució de l’habitatge dúplex
La ubicació de la zona de dia a la planta superior, permet que les zones d’estar restin íntimament lligades a l’espai exterior de la terrassa, orientat a sud, i a un segon espai exterior, que orientat a nord, es formalitza com a jardí.
Amb aquesta solució s’aconsegueix que la seqüència d’espais principals, cuina-menjador-sala es relacionin de forma diàfana amb l’exterior, creant noves visions creuades amb vistes tant cap a la ciutat de Barcelona com cap a la muntanya de Collserola. D’aquesta manera el paisatge exterior, passa a participar de les estances principals, enriquint-les i ampliant-les.
En la zona de nit, situada a la planta d’accés, s’hi ubiquen les quatre habitacions -una suite, dues estances dobles i una habitació simple- amb els seus banys corresponents. Aquestes habitacions, amb clara orientació nord, s’obren al pati interior de l’illa. Així s’aconsegueix que gaudeixin de la privacitat i tranquil·litat que aquesta part del programa requereix.
L’espai d’accés, es defineix com a nexe d’unió entre aquestes dues zones. En aquest àmbit, l’escala de l’habitatge original es desplega amb magnifica i generosa presència per establir la relació entre els àmbits públics i privats de l’immoble.
La llum natural
El projecte té una clara vocació d’adoptar la llum natural com a element vertebrador que articula el programa, relacionant les dues plantes i l’interior d’elles amb l’exterior. És per això que en els espais de més difícil il·luminació, es generen lluernes que afavoreixen un intercanvi de sensacions. D’aquesta manera, la llum exterior entra fins als punts més foscos de l’habitatge i les visuals des d’aquests punts s’obren cap a l’exterior.
Els materials
La proposta és conscient del magnífic llegat que conté l’immoble original, preveient conservar un conjunt de materials i mobiliari de gran valor i bellesa. Elements com la magnífica escala de forja que presideix la entrada, el parquet de roure en espiga o les portes entallades de fusta es recuperen per combinar-se amb dissenys contemporanis, ressaltant per contrast els elements antics que continuaran captivant al futur usuari.
La vegetació
L’habitatge s’ubica en un petit oasis verd dins del dens teixit edificat de Barcelona. En aquest context, a tocar del Turó Park, les terrasses de l’habitatge original sempre han tingut en la vegetació un element d’especial rellevància.
És un clar exemple la presència d’una olivera, així com un important nombre d’arbustos en els diferents patis i terrasses de l’habitatge original. La proposta planteja un diàleg entre aquests elements originals i les noves plantacions que amb espècies autòctones complementen les anteriors. Del resultat, se’n deriven uns espais exteriors agradables i frescos amb una vegetació que també actua com a agent regulador de la temperatura a l’interior de l’habitatge.
Hi ha obres que malgrat la seva gran qualitat, en molts casos queden relegades a les últimes pàgines de les grans monografies d’arquitectes. És el cas d’aquest conjunt de blocs d’habitatges que F.J. Barba Corsini en col·laboració amb M. Brender i J. A. Padrós va construir entre els anys 1966 i 1973 a tocar del nucli antic de Badalona.
Els arquitectes resolen el conjunt a través de la disposició de 9 volums amb una orientació pura nord-sud. Aquestes peces, destinades bàsicament a habitatge, es configuren mitjançant dos tipus d’agrupacions. En el front nord, blocs amb alçades superiors s’ordenen en 3 volums. En la resta de l’illa, 6 blocs amb alçades inferiors, completen un entramat de carrerons, places i espais d’accés.
Entre totes les aportacions fetes per aquesta obra, volem remarcar la gran riquesa de la configuració d’aquests espais lliures, que creen un recorreguts complexos i plens de detalls, característiques que es veuen emfatitzades per la gran destresa en la utilització dels materials. En són exemple el treball amb el formigó aconseguint diverses textures i acabats, la interessant utilització de la rajola esmaltada, l’abundant vegetació i uns característics pilars en forma de V. Tot aquest treball és podria descriure com una suggerent mescla de modernitat i rusticitat que a vegades confon i ens fa pensar en arquitectures d’altres països més exòtics.
Moltes vegades en intervencions en arquitectura construïda, l’obra ens demana que actuem el mínim possible i que basem la proposta en el respecte a les preexistències. És el cas d’aquest pis del barri de Gràcia de Barcelona que viu a partir d’una gran galeria orientada a sud-est, i es distribueix fàcilment des del seu accés al centre d’una planta de 8×15 metres. La proposta, mitjançant la disposició de dos nous nuclis de serveis, resol la nova configuració de l’habitatge; dues caixes de fusta que delimiten cuina i bany, i que optimitzen la distribució del pis, respectant gran part dels espais existents i les seves catifes de paviment hidràulic.
Estem ampliant una casa a Piera, afegint-li unes motxilles de serveis a la seva esquena, a la seva façana nord. Així obtenim un espai lliure orientat a sud on hem situat les zones d’estar i dormitoris . Una casa que era feta a bocins de materials, l’hem abrigat amb una manta tèrmica, per tal d’unificar la seva imatge exterior, reduir les pèrdues energètiques de la seva pell i millorar la seva eficiència.
Ja tenim les fotografies de la reforma dels habitatges de josep Bertrand. A més a més hem volgut fer una breu explicació del projecte:
“Quan vam obrir la porta d’aquest pis davant del Turó Parc i vam veure la seva magnífica escala de forja, ens vam adonar de seguida que accedíem a un habitatge noble. El repte que ens ha ofert aquest projecte ha estat conservar el seu caràcter, malgrat calia dividir-lo en dues noves vivendes i introduir-hi noves formes d’habitar. Diferents objectes i materials, ens han ajudat a entrellaçar la història d’aquesta llar amb les necessitats actuals. D’aquesta manera; l’escala de forja, el parquet de roure en espiga o les portes entallades de fusta es combinen amb dissenys contemporanis, ressaltant per contrast els elements antics que més ens han captivat”.
